28/03/2024 MÉXICO

Deu països europeus de matrimoni igualitari
http://radioadelaidebreakfast.files.wordpress.com/2011/06/rainbow.jpg

Marcel Planagumà16/05/201413min55743
Rainbow flag
Davant el repunt de la homofòbia a moltes parts del món, molts estats d'Europa han anat reconeixent drets per al col·lectiu LGBT com el matrimoni i l'adopció. No obstant, la Unió Europea encara no ha iniciat cap procés per reconèixer-los a nivell interestatal.

Des que va néixer a finals dels anys seixanta, i una vegada descriminalitzades les relacions homosexuals, el moviment LGBT ha reivindicat la igualtat de drets per a les parelles del mateix sexe.

El primer país que promou un reconeixement per a les parelles del mateix sexe és Dinamarca (1989), creant la figura jurídica de la unió civil per estendre’ls beneficis, drets i responsabilitats similars als de les casades. En l’actualitat, en alguns països com Àustria i Alemanya els seus drets són gairebé idèntics als del matrimoni –exceptuant l’adopció conjunta i alguns beneficis fiscals- , tractant-se d’una qüestió merament nominal. A la República Txeca estan més restringits, no permetent l’accés a les pensions de viduïtat i a les propietats conjuntes, mentre que a Croàcia es tracta de mers registres de relacions que ni tan sols reconeixen el dret a l’herència.

Sigui com sigui, al llarg dels anys 90 els països veïns van copiar de seguida aquesta forma jurídica, que en termes generals equipara de fet però no de ple dret els drets de les parelles homosexuals fins que, l’any 2001, el parlament holandès va aprovar finalment el matrimoni entre persones del mateix sexe amb l’única oposició dels partits confessionals.

El factor geogràfic

Els països europeus que han fet del matrimoni entre persones del mateix sexe una realitat legal són:

LGTB en Europa [Foto: Fobos92 via Wikimedia]
LGTB en Europa [Foto: Fobos92 via Wikimedia]

  1. Països Baixos (2001)
  2. Bèlgica (2003)
  3. Espanya (2005)
  4. Noruega (2009)
  5. Suècia (2009)
  6. Islàndia (2010)
  7. Portugal (2010)
  8. Dinamarca (2012)
  9. França (2013)
  10. Anglaterra i el país de Gal·les (2014). A Escòcia està prevista la seva entrada en vigor abans de 2014.

Parlem de països on l’homosexualitat està generalment acceptada per la majoria de la població, a pesar d’algunes puntuals mobilitzacions de rebuig per part dels sectors més conservadors de la societat, com va succeir en el seu moment a França i Espanya. Fora d’Europa, les parelles homosexuals tan sols disposen del dret a contraure matrimoni al Canadà (2005), Sud-àfrica (2006), Argentina (2012) i Brasil, Uruguai i Nova Zelanda (2013), així com a Ciutat de Mèxic i en alguns estats dels EUA i Austràlia.

Altres països de la Unió s’han resistir a aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe mentre han promogut com a alternativa la figura de les unions civils: Alemanya (2001), Finlàndia (2002), Luxemburg (2004), República Txeca i Eslovènia (2006), Suïssa (2007), Hongria (2009) i Àustria (2010). A pesar de ser societats relativament conservadores, en aquests països no existeixen greus problemes de discriminació per homofòbia tot i que el pes dels partits polítics democratacristians dificulta l’extensió global d’aquest dret de ciutadania. Actualment, a Finlàndia, el partit democratacristià amenaça amb exercir el seu poder de vet –ja que és un dels membres de la coalició de govern- a la ILP que s’ha presentat per tal de regular-lo. Quelcom similar passa a Alemanya on els democratacristians (en particular la ultraconservadora CSU bavaresa) són els únics en rebutjar aquesta ampliació de drets.


No obstant, sembla ser que en molts d’aquests països la seva aprovació està en tràmits i es tracta tan sols d’una qüestió de temps.

Gay marriage supporters [Foto: David Shankbone via Wikimedia]
Gay marriage supporters [Foto: David Shankbone via Wikimedia]

Un tercer grup de països són aquells on una part significativa de la societat no considera l’homosexualitat com quelcom moralment acceptable, i els poders públics sovint es mostren indiferents i/o reticents davant les demandes del moviment LGBT. Hi ha estats a la UE que prohibeixen legalment o constitucional el matrimoni entre persones del mateix sexe, si bé una part reconeix simultàniament drets per a les parelles homosexuals (Croàcia o Hongria). Donat l’enorme poder simbòlic del qual disposa l’església, països com Grècia, la República Eslovaca, Polònia o fins i tot Itàlia són avui en dia molt reticents a qualsevol avenç en matèria LGBT, i quan es fa és per pressió de les institucions europees.

En darrer lloc, en alguns països de l’Est d’Europa on la majoria de la població és ortodoxa l’homofòbia ni tan sols és perseguida. Podem mencionar països com Sèrbia i Ucraïna però també hi ha hagut problemes en estats de la UE com Bulgària o les Repúbliques Bàltiques, on sovint la policia denega l’autorització pública per realitzar les marxes de l’orgull gai, al·legant problemes de seguretat. El cas més d’actualitat, però, és la Rússia de Putin, on el maig de 2013 es va promoure una llei perseguint els actes de propaganda homosexual, englobant dins d’aquesta categoria tota manifestació en públic a favor dels drets LGBT.

Així, en aquests països la condició d’homosexual és legal sempre i quan no es manifesti de manera pública, la qual cosa ha desencadenat un repunt de les situacions de discriminació en general i de la violència homòfoba en particular.

Una qüestió mainstream?

Pot semblar-nos paradoxal que fos Unió Democràtica qui va fer de Catalunya, l’any 1998, l’únic territori del centre i sud d’Europa amb una llei d’unions civils. El cas que més esquemes va trencar, però, va ser el dels Conservadors britànics, alineats en el grup de l’ECR al Parlament Europeu, a la dreta del PPE. En prendre les regnes dels Tories l’any 2005, David Cameron adoptà la defensa del matrimoni igualitari com a compromís personal.


“No dono suport al matrimoni gai a pesar de ser conservador, sinó que li dono suport perquè sóc conservador, va declarar el premier l’any 2011, si bé finalment més de la meitat dels seus diputats a la cambra dels comuns es varen rebel·lar en contra del seu criteri (136 contra 125).

Casos com aquests demostren que sovint les diferències entre partidaris i detractors no es produeixen a causa de temes ideològics, sinó que podem trobar altres variables explicatives com l’edat o el factor religiós. En una enquesta d’IPSOS de 2013 tres quartes parts de la població de diversos estats d’Europa aprovava les unions civils, i poc més de la meitat la denominació de matrimoni. Sembla que la principal bretxa, com vèiem fins ara, és la geogràfica: segons el think tank americà PEW Research Center, a Europa Occidental més de tres quartes parts de la població accepten l’homosexualitat, aproximadament la mateixa taxa de russos que la rebutja.

El tema que sembla generar més controvèrsia és el de les adopcions homoparentals: a Europa tan sols els admeten Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Islàndia, Noruega, Holanda, Regne Unit i Suècia, mentre que a Alemanya, Àustria, Finlàndia i Eslovènia han legalitzat l’adopció del fill del cònjuge. D’altra banda, tan sols el Regne Unit disposa d’una legislació que permet la maternitat subrogada a les parelles homosexuals, si bé està restringida als ciutadans britànics.

Més informació: http://bit.ly/RainbowEurope

Foto de portada: Rainbow [Ben Kua via Fotopedia]

Aquesta és una explicació sense ànim de lucre


¿Quieres recibir más explicaciones como esta por email?

Suscríbete a nuestra Newsletter:


Marcel Planagumà

Barcelona, Catalunya. Licenciado en Ciencias Políticas (UPF) y Máster en Comunicación Política y Social (URL). Actualmente soy el responsable de comunicación del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (Colpis), y anteriormente he sido asistente de investigación en temas europeos en CIDOB y becario de comunicación en la Fundació CatDem. Apasionado de la política, me encanta la política comparada como herramienta para comprender y mejorar nuestro sistema político. También me interesan el mundo de los think tank y la comunicación electoral, es decir, la cocina de la política. Mi email de contacto es marcel.plbo@gmail.com.


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

7 − three =

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.