28/03/2024 MÉXICO

Fantasmes que vénen del Nord

Fantasmes que vénen del Nord
Victòria dels Veritables Finlandesos a les eleccions d’Abril de 2011 a Finlàndia. Repàs de la seva victòria i repercussions de l’increment de l’extrema dreta a nivell europeu.


“Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme”. Així començava l’abastament citat Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels, l’any 1848. Avui podríem canviar la paraula comunisme per extrema dreta.

Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca, Àustria, Holanda, Suïssa, França, Hongria, Romania, Bulgària. I podríem seguir. En tots aquests Estats l’extrema dreta ha crescut o està previst que creixi, segons els sondejos i enquestes. I a què és degut, aquest destacable augment?

Abans, però, cal destacar que no tots els analistes, periodistes i politòlegs comparteixen la denominació d’extrema dreta. Per exemple, Joan B. Culla, a El País, diferencia entre els Estats nòrdics i les democràcies consolidades d’Europa central i occidental dels d’Europa de l’Est. En els primers, afirma l’historiador, apareixen forces que, sense ser d’extrema dreta, trenquen amb el consens del que és políticament correcte, tot recollint les preocupacions i les protestes d’una franja important de la societat, però que resten desateses pels partits polítics tradicionals.

El mateix Culla afirma que el punt fort dels Veritables Finlandesos és que es basen en el seu euroescepticisme, en el fet que no volen sufragar amb els seus impostos la mala gestió i la corrupció dels Estats perifèrics, especialment Grècia i Portugal, alhora que exigeixen un major control de la immigració.

El cas finlandès

Els ‘Veritables Finlandesos’ (VF, i en el seu nom original Perussuomalaiset), nom també traduït com a ‘Autèntics Finlandesos’, van ser els veritables triomfadors de les passades eleccions finlandeses del 17 d’Abril de 2011. Es van col·locar en la tercera posició, amb el 19% dels vots i 34 escons del Parlament. El vencedor, la ‘Coalició Nacional’ (Kokoomus) de Jyrki Katainen, de caire conservador, va obtenir el 20,44% dels vots, mentre que el Partit Socialdemòcrata es va situar en segona posició, amb un 19,1% dels vots.

Juha Jokela i Kaisa Korhonen, de l’European Policy Institutes Network, estableixen que les eleccions finlandeses d’Abril de 2011 no només han estat un ‘Big Bang’ pels Veritables Finlandesos, tal com va dir el seu líder Soini, sinó per tot l’activisme polític del país.

Després d’una campanya basada en una retòrica antieuropea, contrària a la immigració i centrada totalment en el paquet de mesures que els socis comunitaris estudiaven per realitzar el rescat financer de Portugal, els resultats són clars. De fet, Timo Soini havia plantejat els comicis com un referèndum sobre aquest rescat. I és simptomàtic veure l’espectacular ascens dels VF, que en les anteriors eleccions no havien aconseguit passar la barrera del 4%.


Si bé Soini és el rostre amable del partit, Jussi Halla-aho és l’intel·lectual, l’ideòleg i el que fa de policia dolent. No té dubtes a emprar llenguatge i expressions racistes i, molt especialment, islamòfobes. Per exemple, en algun escrit seu ha acusat al profeta Mahoma de ‘pedòfil’.

Com s’afirma al diari Helsingin Sanomat, és difícil formar un govern sense tenir en compte el partit que ha crescut més a les eleccions. Tot i això, recentment, els VF han renunciat, contra tot pronòstic, a formar govern. La seva sortida aplana el camí per a l’aprovació del pla de rescat de Portugal. Soini ha justificat aquesta retirada com a conseqüència de les desavinences amb els potencials socis de govern, així com d’una possible traïció als seus valors, en cas de participar en el govern. Cal destacar que l’aprovació del Parlament finlandès és un requisit bàsic per tal de poder tirar endavant el rescat portuguès. Degut a la retirada dels VF, doncs, l’aprovació del rescat és més assequible.

De Finlàndia a tot Europa

Ampliant el prisma, passant del nivell finlandès al nivell europeu, veiem com l’extrema dreta ha incrementat els suports a la majoria d’estats europeus. I com a elements comuns de totes les campanyes, la seguretat, l’economia i la immigració. Amb dos enemics clars: la Unió Europea i la immigració, els nouvinguts.

Aquest ascens de l’extrema dreta, basat en un fort populisme, es deu, segons Raffaele Simone, de Le Monde, a una reacció a situacions de por col·lectiva, ja sigui genèrica o específica. Segons el lingüista, hauran de ser les esquerres i les institucions europees les que combatin aquesta por i aquest ascens de l’extrema dreta.


Actualment, s’estan desenvolupant contactes i grups de treball conjunt entre els partits d’extrema dreta, especialment entre els nòrdics. De fet, estan estudiant cooperar en el Consell Nòrdic i a la Unió Europea. Volen aprendre els uns dels altres i compartir experiències.

Si bé els partits d’extrema dreta no vencen i convencen a la gran majoria, sí que assoleixen una victòria quan el seu discurs, íntegrament o part del mateix, és assimilat pels partits de centredreta i de dreta. D’aquesta manera, i seguint les tesis de Timothy Garton Ash, molts partits d’aquesta franja ideològica estan intentant recuperar votants que s’han passat als grups d’extrema dreta a base d’adoptar versions lleugerament suavitzades de les seves mateixes polítiques i retòrica. A Holanda, França, Catalunya i tants d’altres llocs, això ha passat i està passant.

En aquesta línia, José Ignacio Torreblanca és més dur. Afirma a El País que, “com un càncer, els partits xenòfobs han anat capturant el discurs i l’agenda política a tots els Estats”.

Idees, valors, ètica

Hem de tenir present que “Europa no és un lloc, és una idea”, com digué el filòsof Bernard-Henry Lévy. I és en el camp de les idees, de l’ètica i dels valors en el que l’extrema dreta pot fer mal. Pot crear un marc mental, segons les teories de George Lakoff, en el que la política de la por, de l’odi al diferent, i de la reclusió en un propi estat-nació, distanciant-nos del projecte comú europeu, triomfi i sigui assumit per una majoria. En un context de penúries econòmiques, de crisi econòmica, financera i social com l’actual, hi ha un terreny abonat que permet que, amb unes determinades accions polítiques, populistes i demagògiques, se’n pugui treure un rèdit electoral molt elevat. Aquest és el risc. Idees, valors, ètica. Una batalla d’idees per foragitar els fantasmes que vénen del Nord.

Aquesta és una expliació-opinió sense ànim de lucre




¿Quieres recibir más explicaciones como esta por email?

Suscríbete a nuestra Newsletter:


Sergi Figueres

Sant Cugat del Vallès, Espanya. Llicenciat en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses per la UAB. Màster en Relacions Internacionals, especialització en Pau i Seguretat, per l'IBEI. Ha treballat com a gestor de projectes en una empresa d'innovació i en diverses entitats financeres, així com al CIDOB. Ha publicat sobre partits polítics, seguretat i relacions internacionals. Actualment, és emprenedor social i cofundador i director general de Worldcoo.


5 comments

  • AIna

    18/05/2011 at

    No falla…en temps de crisis, partits de dretes.
    Tot i així, això fa por…

    Reply

  • Joan

    18/05/2011 at

    El mateix Culla afirma que el punt fort dels Veritables Finlandesos és que es basen en el seu euroescepticisme, en el fet que no volen sufragar amb els seus impostos la mala gestió i la corrupció dels Estats perifèrics, especialment Grècia i Portugal… Llegint això només puc pensar que aquí Catalunya volem fer el mateix amb els nostres diners. I em sembla molt correcte, si cadascú s’administra a ell mateix les coses anirien millor

    Reply

  • Josep M. Figueres

    18/05/2011 at

    Bon tema. Molt polèmic i viu. Caldrà veure bé quines polítiques apliquen en altres àmbits atès que pot ser un canvi substancial si es coordinen bé.

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

4 × 4 =

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.