28/03/2024 MÉXICO

L’últim sospir? Situació de la pena de mort al món

Representació de la pena de mort. [Photo: Truthout.org]
En aquest article repassem la situació actual de la pena de mort al món. A principis de 2011, la pena de mort encara és vigent a 58 estats, tot i que d’aquests, només 18 executen finalment la condemna.

Els últims moments


El condemnat no pronuncià cap última voluntat i, acte seguit, es posà fi a la seva vida. És legítim, entès com a acció fundada en Dret, i ètic que un Estat executi a un condemnat a la pena capital? Llàgrimes als ulls, desolació i carreró sense sortida. O bé tranquil·litat. O, per contra, mirada de superioritat i de desafiament.

Injecció letal, afusellament, forca, decapitació, lapidació, cadira elèctrica. Els mitjans emprats per tal de portar a terme una execució són ben diferents, però el resultat acaba essent el mateix: la mort del condemnat.

A principis de 2011, la pena de mort és vigent a 58 Estats. Tot i això, a la pràctica aquest mecanisme punitiu només és emprat per 18 països, segons Amnistia Internacional. Durant l’any 2009 es va constatar que la pena de mort va ser utilitzada amb finalitats polítiques, contra opositors polítics o bé per tal d’influenciar a l’opinió pública, almenys a la Xina, a Iran i al Sudan.

En aquests 18 Estats als que fèiem esment, es van executar 714 persones, sense comptar les execucions a la Xina, que mai vol oferir dades al respecte. A més, cal destacar que no tots els Estats són transparents en aquest assumpte, fet que complica molt el recompte d’execucions. Les estimacions d’Amnistia Internacional (informe 2010 sobre la situació a l’any 2009) apunten que la Xina ha executat més persones ella sola que la resta del món.

No obstant, no és la Xina l’únic Estat que amaga informació al respecte. Uganda, Tanzània, Corea del Nord, Tailàndia,Líbia, Kenya, Iran, República Democràtica del Congo i el Txad són estats poc o gens transparent en assumptes de pena de mort. El rànquing de països que sí ofereixen dades de sentències de mort l’encapçala Iraq, amb 366 sentències l’any 2009. El segueixen Pakistan amb 276, Egipte amb 269, Afganistan amb 133, Sri Lanka amb 108, els Estats Units d’Amèrica amb 105, Algèria amb 100, Malàisia amb 68, Bangladesh amb 64, Sudan amb 60 i així un llarg etcètera. En total, i amb data 31 de desembre de 2009, hi ha 17.118 sentenciats a mort en tot el món. Tanmateix, no totes les sentències de mort acaben en execució efectiva.

Rànquing d’execucions per països

El rànquing d’execucions per a l’any 2009 (veure mapa), doncs, és encapçalat per la Xina, sense conèixer la xifra exacta de morts. Seguidament trobem Iran (388), Iraq (120), Aràbia Saudita (69), els EUA (52), Iemen (30), Sudan (9), Vietnam (9), Síria (8), Japó (7), Egipte (5), Líbia (4), Bangladesh (3), Tailàndia (2), Botswana (1), Singapur (1) i Corea del Nord i Malàisia (sense dades).

La pena de mort i la democràcia

Si contrastem aquests estats que empren la pena de mort amb els estats lliures, parcialment lliures i no lliures que classifica Freedom House per a l’any 2009, veiem que existeix una correlació entre pena de mort i llibertat. D’aquesta manera -i salvant l’excepció dels EUA- Japó i Botswana (aquest darrer amb una sola execució) són països executors però considerats com a Estats lliures (és a dir, democràtics). D’altra banda,  veiem països executors com la Xina, Iran, Iraq, Aràbia Saudita, Sudan, Vietnam, Síria, Egipte, Líbia, Corea del Nord que són categoritzats com a no lliures. El Iemen, Bangladesh, Tailàndia, Singapur i Malàisia són qualificats com a parcialment lliures.


De fet, podríem afirmar que existeix una doble vara de mesura, que apareix quan estudiem les reaccions de l’opinió pública, i publicada, a nivell mundial en relació a les execucions per part dels diferents estats. A gran part de la premsa escrita d’arreu es van fer crides per aturar l’execució de la iraniana Sakineh M. Ashtiani, però en canvi, sentim poques veus a nivell internacional que s’alcin contra les execucions als Estats Units d’Amèrica. Umberto Eco ho expressa ben clarament a L’Espresso: “Som animals estranys, capaços de grans amors i espantosos cinismes, disposats a protegir un peixet vermell mentre fem bullir viva una llagosta. Fem servir la doble vara de mesurar per a les dues condemnes a mort, ens escandalitzem per una i fem veure que no sabem res de l’altra”.

De la mateixa manera, i sense sortir d’Iran, no hem sentit gaires veus que s’hagin alçat per denunciar l’execució, el proppassat 29/01/2011, de Zahra Bahramí, una dona de doble nacionalitat, holandesa i iraniana, i acusada per tràfic de drogues, tot i que hi ha indicis clars que apunten que ha estat executada per ser una opositora política al règim de Mahmud Ahmadinejad. Seguim amb la doble vara de mesura.

És cert que als Estats Units d’Amèrica hi ha una sèrie d’entitats que fan un seguiment de les execucions i fan de lobby per tal d’aconseguir l’abolició de la pena de mort. Les més serioses i actives són el Death Penalty Information Center i el Death Penalty Focus. Dins dels EUA hi ha diferències: 35 Estats tenen la pena de mort com a possible condemna mentre que 15 ja l’han abolit. En aquest informe podem veure com, des de 1976, s’han executat als EUA 1.238 persones.

Bé. Tampoc cal ser pessimistes. Realment, la situació ha millorat molt des de finals de la Segona Guerra Mundial. I per què diem això? Doncs perquè la pena de mort s’ha abolit a 139 països, de iure (a la legislació) o de facto (a la pràctica). D’aquests, 95 Estats han abolit la pena de mort per a tots els delictes; 9 l’han abolit per a tots els delictes excepte per als excepcionals, com són els comesos en temps de guerra i, els 35 restants, són considerats com a abolicionistes de fet, ja que mantenen en la seva legislació la pena de mort però no han executat a ningú ens els últims 10 anys.


Espanya, precisament, s’ubicaria en la segona situació, entre els 9 estats que han abolit la pena de mort menys en supòsits excepcionals. L’article 15 de la Constitució Espanyola de 1978 estipula que “todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las Leyes penales militares para tiempos de guerra.”

Però que les llums no ens tapin les ombres. S’ha recorregut un llarg camí, però, com hem vist, la situació actual dista molt de ser la desitjable. A 31 de desembre de 2009 hi havia, almenys, 17.118 condemnats a mort a tot el món i, també almenys, 1.400 execucions realitzades al llarg de l’any. Aquestes fredes estadístiques, amb històries ben humanes al darrere, no ofereixen un panorama plàcid. Com digué el poeta, dramaturg i intel·lectual francès, Victor-Marie Hugo, “la pena de mort és signe peculiar de la barbàrie”.

Aquesta és una explicació-opinió sense ànim de lucre

¿Quieres recibir más explicaciones como esta por email?

Suscríbete a nuestra Newsletter:


Sergi Figueres

Sant Cugat del Vallès, Espanya. Llicenciat en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses per la UAB. Màster en Relacions Internacionals, especialització en Pau i Seguretat, per l'IBEI. Ha treballat com a gestor de projectes en una empresa d'innovació i en diverses entitats financeres, així com al CIDOB. Ha publicat sobre partits polítics, seguretat i relacions internacionals. Actualment, és emprenedor social i cofundador i director general de Worldcoo.


One comment

  • Marcel Escudé

    11/02/2011 at

    En referència a la permanència de la pena de mort en la justícia militar en cas de guerra, només recordar que, d’acord amb la tradicional resistència a reformar la Constitució que té l’Estat espanyol, es va optar per reformar el Codi Penal Militar mitjançant la Llei Orgànica 11/95 de 27 de novembre que especifica, a la seva exposició de motius:”la presente Ley declara abolida la pena de muerte en el Código Penal Militar, único texto legal que la contempla como pena alternativa a determinados delitos cometidos en tiempo de guerra, y suprime todas las referencias legales a la misma, haciéndola desaparecer de nuestro ordenamiento jurídico”.
    De manera que podem donar per abolida la pena de mort a Espanya, llevat que algú, un dia o altre, reformi el CPM, cosa que esperem no passi. Perquè la Constitució, sembla ser, no es pot tocar, malgrat sigui per treure referències tan anacròniques com aquesta, inclosa, per més escarni, a l’apartat dels Drets Fonamentals.

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

twelve − ten =

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.