19/12/2018 BARCELONA

Bons i dolents? Els nens i nenes soldat

Panoràmica de la situació dels nens i nenes soldat al món. La situació segueix essent crítica i el panorama és ombrívol. Alhora, hi ha motius per a l’esperança.

El reclutament i la utilització de nens i nenes soldat en els conflictes armats constitueix, clara i senzillament, crims de guerra. Quan acaba el combat, els nens soldat no compten com a baixes, no se sap a on són i no se’ls pot reeducar. La desmobilització i la reinserció a la societat són elements cabdals i, malauradament, a voltes oblidats. El filòsof i escriptor francès Jean Paul Sartre afirmava que ‘quan els rics es fan la guerra, són els pobres els que moren’. En el cas dels nens soldats, estem parlant de l’esglaó més dèbil i el que pateix més els estralls de la violència.

I hem de tenir present que no són estadístiques, són persones. No són números, són realitats amb noms i cognoms. Segons Save the Children, entre 300.000 i 500.000 menors són utilitzats en conflictes armats com a soldats, en països com Colòmbia, Timor Oriental, Pakistan, Serra Lleona o Sri Lanka (es pot veure el mapa mundial de l’ONU sobre nens i nenes soldats aquí). Molts d’ells són utilitzats en algun dels anomenats ‘conflictes oblidats’, com els que assenyala el Global Conflict Analysis: Filipines, Tailàndia, Somàlia, entre d’altres.

De tots ells, aproximadament, 12.000 són nenes. Aquestes nenes són, segons la Coalició Espanyola per acabar amb la Utilització de Nens i Nenes Soldat, reclutades i resulten invisibles, de forma que són discriminades i excloses dels processos de desarmament, desintegració, rehabilitació i reintegració. A més, en molts casos, pateixen violència sexual i queden exposades a contraure malalties de transmissió sexual. Existeix un risc elevat de que certes comunitats rebutgin a les nenes quan tornen a casa després d’un conflicte, fet que agreuja la seva exclusió.

Motius

African Soldiers, New York Times Upfront
African Soldiers, New York Times Upfront

Quins són els motius pels quals es recluten els nens soldat? D’entrada, són segrestats al carrer o a les escoles. D’altres, forçats a fugir de casa seva a punta de pistola. Les situacions són innombrables. Però la realitat és que el fet de comptar amb nens i nenes soldats aporta avantatges, des del seu punt de vista, als grups armats, ja que en general obeeixen sense rebel·lar-se ni organitzar-se; són fàcilment reemplaçables; mitjançant l’ús de drogues i de tècniques d’alteració de la conducta es converteixen en fanàtics plenament adherits al grup; poden ser emprats com a exploradors, per portar munició, aigua, aliments o com a cuiners. I les nenes compleixen una funció sexual per als adults.

Com indica Amnistia Internacional, alguns nens i nenes ex-soldat temen tornar a les seves comunitats, ja que els seus veïns han presenciat alguns dels seus crims. El seu cost personal, doncs, és molt elevat: insensibilitzats i profundament traumatitzats per l’experiència viscuda. La reinserció és un element cabdal: educació, sensibilització, oportunitats.

Legislació Internacional

La legislació internacional és una de les (poques) eines que disposa la comunitat internacional per fer front a la xacra dels nens i nenes soldat. Segons l’article 38 de la Convenció de Drets del Nen de les Nacions Unides, aprovada el 20 de novembre de 1989, els Estats signants adoptaran totes les mesures possibles per tal d’assegurar la protecció i la cura de les nenes i nens afectats per un conflicte armat. Aquest tractat, a més, va ser complimentat el 25 de maig del 2000, per l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb el Protocol Facultatiu, que va entrar en vigència el 12 de febrer de 2002. Aquest Protocol prohibeix expressament a governs i grups armats el reclutament de nenes i nens soldats i utilitzar-los en conflictes armats (amb l’excepció de que diferents Estats puguin enrolar joves majors de 16 anys com a voluntaris als exèrcits regulars).

Legislació internacional o realitat?

Desmovilización, Unicef
Desmovilización, Unicef

Què hi ha de legislació i què hi ha de realitat? A dia d’avui, més de 100 Estats han ratificat el Protocol. No obstant, se segueixen utilitzant nenes i nens soldats a Colòmbia, Ruanda, Uganda, Afganistan, Filipines i Sri Lanka. Recordem que entre els països amb majors taxes de nens i nenes soldats podem trobar-hi la RD del Congo, Sudan, Iemen, Sri Lanka, Filipines o Uganda. També en el recent conflicte de Mali, on Amnistia Internacional ha denunciat la utilització de nens i nenes soldat i ha iniciat una campanya per intentar aturar-ho. La setmana passada, el diari cubà Granma explicava com a la República Centreafricana van morir, en combat, nens soldat.

Tanmateix, no tot són males notícies. Carlos Sanguino descriu, a El Diario, tres elements que, al seu entendre, són bones notícies: l’any 2012, Thomas Lubanga i Charles Taylor van ser condemnats pel Tribunal Penal Internacional i pel Tribunal Especial de Sierra Leona, entre d’altres causes, pel reclutament de nens i nenes soldat; en els últims anys s’han signat 19 plans d’acció amb el suport de l’ONU per acabar amb el reclutament de nens i nenes soldat; i que cada vegada més estats signen acords internacionals com el protocol de l’ONU, essent ja més de 150 estats firmants.

Que hi hagi algunes llums i aspectes que, poc a poc, van millorant, no vol dir que el problema estigui resolt. Ni de bon tros. Jo Becker, de Human Rights Watch, especifica que estem molt lluny d’acabar amb el problema. Cita l’exemple dels Tigres Tàmils i la guerra a Sri Lanka, que ja va acabar, com a exemple positiu. Però també cita la Primavera Àrab i el conflicte al Iemen, Líbia i Mali, en els que s’han reclutat i utilitzat nens i nenes soldat, com a exemples negatius. També cita el cas de l’Afganistan, en el que ha augmentat alarmantment el cas d’atemptat suïcides de nens i nenes, alguns d’ells menors de 7 anys. Grups rebels com l’Exèrcit de Resistència del Senyor, al centre de l’Àfrica, segueixen utilitzant amb total impunitat nens i nenes soldats, i sense immutar-se per la pressió internacional.

La suma dels esforços d’alguns Estats, de les organitzacions supranacionals i de la comunitat internacional, així com de les ONGs abans esmentades (cal citar, en especial, Warchild), i de campanyes de pressió via xarxes socials i plataformes web poden ajudar a acabar amb aquest terrible conflicte. No serà l’últim combat per als nens i nenes soldats. Però que tampoc sigui l’últim combat per acabar amb aquesta pràctica.

Aquesta és una explicació sense ànim de lucre

¿Quieres recibir más explicaciones como esta por email?

Suscríbete a nuestra Newsletter:


Sergi Figueres

Sant Cugat del Vallès, Espanya. Llicenciat en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses per la UAB. Màster en Relacions Internacionals, especialització en Pau i Seguretat, per l'IBEI. Ha treballat com a gestor de projectes en una empresa d'innovació i en diverses entitats financeres, així com al CIDOB. Ha publicat sobre partits polítics, seguretat i relacions internacionals. Actualment, és emprenedor social i cofundador i director general de Worldcoo.


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

1 × two =

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.


Sobre nosostros

Con más de 2.000 explicaciones publicadas por más de 300 redactores de 45 países, United Explanations es la mayor plataforma online colaborativa de divulgación internacional en lengua española. Explicamos los asuntos internacionales con un enfoque de derechos humanos.


CONTACTO




Newsletter


¡Colabora con UNX!

Si tienes pasión por los asuntos internacionales y tienes formación o experiencia en la materia. ¡Únete a nuestro equipo haciendo click aquí!