28/03/2024 MÉXICO

Crisi Institucional a El Salvador

Protestas del grupo ASTRAM [Photo: Unknown; www.holanoticias.com]
El Salvador es troba immers des de fa un mes en una delicada Crisi institucional sorgida arran de l'aprovació d'una llei que lliga de mans a la Sala de lo Constitucional de la Corte Suprema de Justícia, el màxim garant de la Constitució. Aquest conflicte intern és greu perquè de no solucionar-se correctament pot posar en perill la consolidació de la democràcia en un país on amb prou feines es troba a la seva fase d’adolescència. En aquest article trobareu una breu crònica dels fets que han propiciat l’esclat d'aquesta crisi.

El passat 2 de juny l’Assamblea Legislativa d’El Salvador va aprovar via express el Decret legislatiu 743, que modifica el procediment per prendre decisions de la Sala de lo Constitucional de la Corte Suprema de Justícia, obligant als seus membres a aconseguir consens (són 5 magistrats en total) en comptes d’una majoria ampliada de quatre membres a l’hora de aprovar sentències i resolucions, tal i com estava establert fins aleshores. Cal destacar que la nova llei va ser aprobada amb els vots dels partits conservadors ARENA, GANA, PCN i PDC. Per la seva banda, el FMLN (el partit al govern) i CD, del centre-esquerra, es van abstenir.

Seguint el procediment establert, es va enviar el Decret aprovat per l’Assamblea al President Mauricio Funes, el qual en el temps record de dues hores el va revisar, aprovar i sancionar…

Sí, 2 hores. Malgrat no haver passat per tots els tràmits consultius especificats. Malgrat el seu partit s’havia abstingut a la votació (explicar la relació entre Funes i el seu partit requeriria temps). Malgrat el decret tenia varis defectes de forma (el document signat no és exactament el mateix que el publicat) i de contingut (varies faltes d’ortografia incloses). Malgrat tot l’anterior, el decret es va aprovar en un sol dia. Tal i com van descriure la situació els mitjans de comunicació, els diputats i el president “se dieron un madrugón”.

Bé, i quin és el problema?

La Chulona" , el monument de San Salvador que representa la justícia a El Salvador i on s'han concentrat les protestes contra el Decret 743.

Principalment, el problema està en que la Sala de lo Constitucional tindrà moltes més dificultats per resoldre sentències d’inconstitucionalitat i pendre altres decisions importants com el recurs d’ampara i sol·licitar l’habeas corpus en procediments penals, sobre els que té la máxima competència a l’Estat.

Cal remarcar que bona part de les sentències de la Sala de lo Constitucional s’havien aprovat fins ara per majoria de 4/5, atès a que el cinquè membre, de tendència política conservadora, solia votar en contra, a diferència dels altres quatre, considerats progressistes.

Una altra característica de l’estrambòtica llei és que, tal i com la mateixa especifica, el nou règim per prendre decisions durarà únicament fins que s’acabi el mandat dels magistrats, el 2012. Sembla prou clar que el problema està amb els magistrats, no amb la institució.


Amb aquest nou panorama, s’obre un escenari realment perillòs per l’estabilitat democràtica, ja que l’Assamblea Legislativa i el poder executiu poden prendre decisions de forma lliure i arbitrària, doncs no hi ha cap òrgan de l’Estat que els hi pugui parar els peus si rebassen els límits de la Carta Magna.

I per quins motius ha fet això l’Assamblea Legislativa?

L’aprovació del Decret 743 aparentment és la represàlia dels partits polítics de l’Assamblea davant una sèrie de decisions preses per la Sala al llarg del darrer  any. La mateixa Assamblea legislativa, amb el recolzament del president Funes, havia designat a quatre dels cincs magistrats de la Sala ara fa un any, i des d’aleshores els jutges han dut a terme la seva feina amb una independència remarcable i, en aquest sentit lloable, prenent vàries decisions importants que sovint han anat en contra dels interessos dels representants polítics. Sembla ser que els diputats no estaven disposats a consentir més temps aquesta situació.

Hi ha hagut vàries decisions[1] preses per la Sala que haurien provocat la ira dels diputats de l’Assamblea Legislativa, però sembla que la gota que va fer vessar el got era el rumor de que la Sala pretenia revocar la Llei d’Amnistia establerta durant els acords de Pau (1992). Això preocupava a varis polítics, que temien que es poguessin reobrir els casos de vulneració dels drets humans durant la Guerra Civi(1980-1992). Aquí cal fer un incís: La Llei d’Amnistia es considerada pràcticament sagrada per ser l’acord bàsic que va fer posible el reestabliment de la Pau, però que deixava impunes tots els crims comesos per ambdues bandes.

I si hi hagués més motius ocults o desconeguts?

President d’El Salvador, Mauricio Funes.

És posible que n’hi hagi. S’ha parlat del paper que hagi pogut tenir un poder a l’ombra però malauradament sempre present en aquestes terres de l’Amèrica central: les Forces Armades. Es parla d’una suposada reunió secreta de Funes amb l’alt comandament on l’haurien instat a aprobar el Decret 743 per evitar d’aquesta manera un pronunciament de la Sala contra la Llei d’Amnistia. I perquè justament ara? Curiosament, resulta ser que l’Estat espanyol hi té alguna cosa a veure:


El jutge Eloy Velasco, de l’Audiència Nacional espanyola, en el marc del Caso Ellacuría (jesuita basc assassinat per les Forces Armades durant la guerra d’El Salvador) ha cursat recentment una ordre internacional de detenció a la Interpol contra 20 militars salvadorencs implicats en aquest cas per poder jutjar-los. Ja s’especula amb que la pressió internacional al govern salvadorenc perquè s’executi la detenció i extraditació dels exmilitars, als quals ara només la llei d’Amnistia salvadorenca ampara, pugui accelerar els esdeveniments. Poden les Forces Armades haver pressionat (potser amenaçat?) Funes perquè actués? Sembla probable.

La sala es declara en rebeldia i s’inicia una partida d’escacs

La reacció inmediata de la Sala va ser la de declarar inconstitucional el Decret 743, ja que excedeix els límits de les competències de l’Assamblea Legislativa. D’aquesta manera han seguit prenent decisions per majoria de 4 dels 5 magistrats.

Com a resposta, un dels partits polítics de l’Assamblea que va impulsar el Decret, el PDC, va intensificar el conflicte introduint una moció davant l’Assamblea contra els magistrats de la Sala per desacatament del Decret 743 per forçar la seva destitució inmediata.

Després, la resposta (per la via jurídica) de la Sala va ser l’aprovació de mesures per facilitar la detenció i extradició de militars en cas que es rebi una ordre internacional de la Interpol (cas Ellacuría). I de nou, es van produir noves amenaces per part del poder executiu i legislatiu per actuar contra els magistrats “rebels”.

D’aquesta manera s’ha entrat en un escenari polític pantanòs, una sort de joc estratègic entre les diferents Institucions de l’Estat, marcat per el creuament de declaracions, desafiaments i amenaçes públiques que te consequències difícils de preveure.

I on està la solució política?

Alguns creuen que l’única sortida posible al conflicte institucional és la negociació política entre institucions:


L’Assamblea Legislativa estaria encantada de poder dictar una agenda de les sentències que mou la Sala (les que van amb retard i queden per resoldre, que son moltes). Per la seva banda, la Sala està oberta al diàleg, però no està diposada a negociar amb ningú. Els quatre magistrats progressistes consideren que les seves funcions son estrictament jurídiques, i per tant no són competents per negociar el contingut o abast de les seves pròpies sentències.

L’únic punt de comú acord entre tothom és que cal reestablir la normalitat democràtica que només l’equilibri de poders pot permetre. Per dir-ho de forma simple, estan d’acord en el què, però no en el com.

El conflicte institucional preocupa des de fa dies a diferents Organitzacions Internacionals a que pertany El Salvador. La darrera veu en exhortar a les parts contingents a solucionar el conflicte ha estat la Relatora internacional per la independència de jutjes i advocats, de les Nacions Unides. En un comunicat publicat a dia 1 de juliol ha demanat la derogació inmediata del decret 743, ja que obstaculitza la consolidació democràtica del país.

Si bé es cert que en aquest conflicte no hi ha cap actor plenament innocent i que tothom juga les seves cartes de forma estratègica, només hi ha una manera de reestablir la normalitat: que les autoritats reafirmin la independència del poder judicial. Les branques de l’executiu i el legislatiu haurien de rescindir el Decret 743 i comprometre’s a deixar de prendre mesures que interfereixin en la funció de la Sala mentre duri el seu mandat.  Després d’això, tal i com ja han assenyalat varis experts juristes caldria empendre reformes al poder judicial a fi de convertir a la Sala de lo Constitucional en una Institució plenament indepedent respecte als interessos partidistes de cada moment.

Aquesta és una explicació-opinió sense ànim de lucre


1.  Ha provocat el malestar de tots els partits politics sentenciant que els candidats a diputats de l’Assamblea poden presentar-se en llistes independents en comptes d’haver de fer-ho en les llistes dels partits.

2.   Ha afectat els interessos dels partits polítics PDC i PCN sentenciant que aquests no havien complert els requisits legals per ser reinscrits i d’aquesta manera poder participar en les seguents eleccions (un altre conflicte rocambolesc que requeriria una explicació a part).

3.   Ha disgustat al President Funes vetant parcialment l’ús d’una partida pressupostària que fins ara la Casa Presidencial podia utilizar de forma discrecional (l’anomenada “Partida Secreta”), amb la qual es sospita que el president podria haver pagat les despeses d’un viatge en jet privat a Disney World acompanyat de tota la família.

4.   Ha provocat l’enfuriment dels conservadors lligats a l’aparell de seguretat de l’anterior govern en declarar inconstitucional el comité nomenat per l’Assamblea Legislativa que pretenia torpedejar una investigació de la Fiscalia General sobre corrupció d’aquells ex-càrrecs.

¿Quieres recibir más explicaciones como esta por email?

Suscríbete a nuestra Newsletter:


Lluis Ruiz-Gimenez

Soy de Banyoles, Girona. Licenciado en Ciencias Políticas y Máster (del Universo) en Relaciones Internacionales. Actualmente vivo en Panamá y trabajo como Consultor de Gobernabilidad local y transparencia en el PNUD de Naciones Unidas. Para bien o para mal, la política mueve el mundo, pero también la gente. Interesarnos por lo que ocurre más allá de nuestras fronteras nos ayudará a ser mejores personas. Email: lluisruizgi@gmail.com


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

3 × 1 =

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.